Delegación de Voto
La delegació de vot complexa permet escollir representants especialitzats per cada àrea de decisió.
Fins ara hem parlat de delegació de vot simple, en la qual s’escull un únic representant per totes les votacions, per la delegació de vot digital permet concebre tot un món de possibilitats per gestionar el nostre poder polític.
En un sistema de Democràcia Líquida avançat, es pot escollir representants diferents per cada àrea de decisió (economia, medi ambient, educació...). D’aquesta manera, en cada decisió que no votem directament, ens representa un expert de la nostra confiança per l’àrea de decisió implicada.
Per exemple, podríem tenir la nostra llista de representants assignats de la següent manera:
Moltes decisions afecten a varies àrees, el que podria resoldre’s assignant prioritats als representants. D’aquesta manera, utilitzant la taula de l’exemple, per una decisió que afecta a les àrees d’Economia i Sanitat, tindria prioritat el vot del representant d’Economia.
Podríem anar més lluny i permetre assignar diferents representants per cada àrea, de manera que es comptabilitzi el vot de tots ells per prendre cada decisió.
En aquest cas, la nostra llista de representants podria estar assignada de la següent manera:
D’aquesta manera, per una decisió que afecta a les àrees d’Economia i Treball, es sumaria el vot dels representants 1, 2 i 4.
Encara es possible anar més lluny i concebre un sistema on s’assigni una escala de competències per a cada representant, a mode de puntuació, de manera que es ponderin els vots dels representants implicats.
Per exemple, podríem tenir la nostra llista de representants assignats de la següent manera:
| prioritat | representant | àrea de decisió |
|---|---|---|
| 1 | Catedràtic d’Economia de la UPNDDS | Economia, Treball |
| 2 | La meva germana Sonia | Educació, Sanitat |
| 3 | Greenpeace | Medi Ambient |
| 4 | Partit de Lunares Verdes | La resta |
Moltes decisions afecten a varies àrees, el que podria resoldre’s assignant prioritats als representants. D’aquesta manera, utilitzant la taula de l’exemple, per una decisió que afecta a les àrees d’Economia i Sanitat, tindria prioritat el vot del representant d’Economia.
Podríem anar més lluny i permetre assignar diferents representants per cada àrea, de manera que es comptabilitzi el vot de tots ells per prendre cada decisió.
En aquest cas, la nostra llista de representants podria estar assignada de la següent manera:
| representant | àrea de decisió | |
|---|---|---|
| 1 | Catedràtic d’Economia de la UPNDDS | Economia, Treball |
| 2 | La meva germana Sonia | Educació, Sanitat, Treball |
| 3 | Greenpeace | Medi Ambient |
| 4 | Partit de Lunares Verdes | Totes les àrees |
D’aquesta manera, per una decisió que afecta a les àrees d’Economia i Treball, es sumaria el vot dels representants 1, 2 i 4.
Encara es possible anar més lluny i concebre un sistema on s’assigni una escala de competències per a cada representant, a mode de puntuació, de manera que es ponderin els vots dels representants implicats.
La Delegació Transitiva permet que els representants puguin delegar en altres representants.
Una possibilitat molt interessant es la Delegació Transitiva, que permet que els representants puguin delegar en altres representants, establint-se així cadenes de confiança que canalitzen els vots de manera òptima.
Aquestes cadenes de confiança son completament reconfigurables, doncs els ciutadans poden canviar de representant sempre que vulguin.
Conforme la satisfacció del ciutadà augmenta, la necessitat de canviar de representants disminueix i viceversa. Així doncs, les configuracions més estables son aquelles que aporten major satisfacció als
ciutadans, mentre que les configuracions que causen insatisfacció, son inestables i tendeixen al canvi, evolucionant cap a configuracions més estables.
Vols una breu ampliació més tècnica?
Falten moltes possibilitats per explorar. La delegació de vot digital es una idea molt poderosa, però encara no s’ha posat en pràctica. Precisament es l’objectiu d’aquesta pàgina difondre la idea i reunir el recolzament suficient per convertir-la en realitat.
SEGÜENT >>
Conforme la satisfacció del ciutadà augmenta, la necessitat de canviar de representants disminueix i viceversa. Així doncs, les configuracions més estables son aquelles que aporten major satisfacció als
ciutadans, mentre que les configuracions que causen insatisfacció, son inestables i tendeixen al canvi, evolucionant cap a configuracions més estables.
Vols una breu ampliació més tècnica?
La Delegació Transitiva crea una estructura similar a una xarxa neuronal adaptativa la sinapsis de la qual es reconfigura per tal de optimitzar la sortida: maximitzar la satisfacció dels ciutadans.
Evidentment, es tracta d’un tema summament complex, i existeix la possibilitat de que el sistema es torni caòtic o inestable, oscil·lant entre configuracions sense arribar mai a una configuració estable. Això hauria d’estudiar-se des d’un punt de vista acadèmic, per poder crear les condicions que garantissin una evolució estable.
Sembla lògic pensar que per regular el sistema, serà necessari imposar certes regles sobre com es distribueixen en el temps els canvis de representants. Establir un màxim anual de canvis de representant podria ser un primer paràmetre estabilitzador.
Existeix una amplia base teòrica que pot donar llum a l’assumpte: La Teoria de Sistemes, Teoria de Xarxes Neuronals i altres àrees de les Matemàtiques i la Enginyeria s’ocupen de problemes similars, i sens dubte podran suggerir algunes claus sobre com crear condicions adequades per aconseguir una evolució estable en una Xarxa de Delegació Transitiva.
Evidentment, es tracta d’un tema summament complex, i existeix la possibilitat de que el sistema es torni caòtic o inestable, oscil·lant entre configuracions sense arribar mai a una configuració estable. Això hauria d’estudiar-se des d’un punt de vista acadèmic, per poder crear les condicions que garantissin una evolució estable.
Sembla lògic pensar que per regular el sistema, serà necessari imposar certes regles sobre com es distribueixen en el temps els canvis de representants. Establir un màxim anual de canvis de representant podria ser un primer paràmetre estabilitzador.
Existeix una amplia base teòrica que pot donar llum a l’assumpte: La Teoria de Sistemes, Teoria de Xarxes Neuronals i altres àrees de les Matemàtiques i la Enginyeria s’ocupen de problemes similars, i sens dubte podran suggerir algunes claus sobre com crear condicions adequades per aconseguir una evolució estable en una Xarxa de Delegació Transitiva.
Falten moltes possibilitats per explorar. La delegació de vot digital es una idea molt poderosa, però encara no s’ha posat en pràctica. Precisament es l’objectiu d’aquesta pàgina difondre la idea i reunir el recolzament suficient per convertir-la en realitat.
SEGÜENT >>
